Fa uns dies vam tenir l’honor d’assistir a la inauguració de les rutes guiades que es fan per l’interior de la basílica del Pí de Barcelona. Com a barcelonins sempre hem tingut la impressió que aquest temple quedava una mica eclipsat per la propera catedral i per les elegants línies de Santa María del Mar, però el cert és que la del Pí constitueix un excel·lent mostra del gòtic català i descobrir-ne els seus interiors és una experiència molt recomanable, especialment amb l’enfoc que s’en fa des de la la gent d’Ad Sentia, una iniciativa formada per gent vinculada a aquesta església i a la historia de l’art que té com a objectiu final recaptar diners per tal de restaurar el campanar.
La visita no passa per la típica successió de fets arquitectònics i històrics, sinó que ens presenta el temple com un espai de recolliment on les impressions sensorials tenen gran importància a la hora d’establir el ritual cristià. Després, una visita per les dependències privades ens permet descobrir alguns detalls i racons tancats al public força sorprenents. A nosaltres ens va intrigar bastant la vanitas de la rectoria, però aquest és un misteri que mirarem de resaldre més endavant.
El punt culminant de la visita, però, és la pujada al campanar –cal estar en una forma física raonable–, on pis a pis s’ens va desgranant la historia i les llegendes que envolten l’edifici per acabar a la zona de les campanes on l’Antònia ens recorda el toc del somatent que avisà la població del l’atac final el setembre de 1714. Però el darrer tram, i no farem spoilers, és el més espectacular, encara que si diem que la vista és espectacular tothom podrà entendre per on va la cosa.
