Els Generals de 1714: Casanova, Moragues i Villarroel

diada11s

En aquesta ruta el que es proposa es veure i saber el que va passar el 1714, però fugint una mica del discurs convencional. És diferent ja que es presenta el 1714, però des dels fets més rellevants que van envoltar las grans generals del 1714 i això ens permet veure un altre punt de la história i al mateix temps coneixér millor els personatges que envolten el setge de Barcelona de 1714.

El primer dels generals que veurem serà Rafael de Casanova, per la importància de la seva figura i per tot el que l’envolta. De Rafael Casanova cal dir que es diuen moltes coses d’ell que no són del tot certes i és un personatge que s’ha mitificat massa. Un dels primers mites que cal desfer és que Rafael de Casanova no va morir defensant la ciutat de Barcelona, de fet només va ser ferit i això va fer que no estiguis present en la fase final del setge. El que si que és cert és que va el possible per salvar la ciutdania i per això un cop ferit va firmar la capitualicio de la ciutat, tot i que no va servir de gaire. El fet de que en el moment de ser ferit es retirés i no seguis lluitant va ser el que va permetre que se’l titllés de covard i traidor ja que tampoc va rebre una gran condemna per enfrentar-se a Felip V, cosa que Moragues no va poder evitar i això que no tenia el mateix carrec que Casanova.Tot i això a Casanova se’l considera el gran herori del setge de Barcelona de 1714 i de fet és un dels grans símbols del catalanisme. Però també cal saber que des del nacionalisme espanyol s’ha itentant dir que no era català sinó que era espanyol, per les paraules que va pronunciar quan defensava la ciutat de Barcelona: “Por nosotros y toda la nación española”. Realment no era ni català ni espanyol ja que les realitats nacionals, tal i com els entenem aviu en dia no van sorgir fins el segle XIX. Però com he dit Casaova és la gran fuigura del catalanisme i ara té més importància que mai, però en aquest blog i amb la ruta, veurem que també en podem tenir d’altres com  Moragues o Villarroel, dos grans generals del 1714, una mica desconeguts.

098_Monument_a_Rafael_de_Casanova,_ronda_de_Sant_Pere

Monument a Rafael de Casonava i és on es conmemora cada 11 de setembre

D’ells dos el que es coneix més és Villarroel, no només perque hi ha un carrer que es diu així, sinó perque gràcies al llibre de Victus d’Albert Sanchez Piñol, hem pogut lo important que va ser pel setge de Barcelona. Malauradament no hi ha cap monument per conmemorar la seva figrua, però si que a prop d’on es produir la última batalla on ell va lluitar hi ha el  Centre Cultural del Born. Villarroel no era català, sinó que era gallec i abans de’entrar a formar part de l’exèrcit austriacista havia estat a els tropes de Felip V, però al 1710 es posar a les ordres de Carles III. Tot i estar-hi poc temps va poder organitzar la defensa de la ciutat fins que va ser ferit, igual que Casanova. Aleshores es convoca un Consell de Guerra amb els consellers, per saber que fan i es partidari de capitular per no perjudicar als habitants de la ciutat, però Casanova i d’alters s’oposen i aleshores Villarroel decideix dimitir. Però l’11 de setembre té lloc un fort atac de les tropes borbóniques, que és el que fa replentajar-se de nou la proposta de la capitulació. Finalment es porta  terme, pensant que no hi haurà represalies, però els 25 caps més importants van ser empresonats. A Villarroel el van dur al Castell d’Alacant iel 1715 a la Corunya i finalment a Segovia on va morir. De els tres el que més va patir i que podria arribar a ser el màrtir de Catalunya, és: Moragues.

villaroel

Gravat del General Villarroel

Moragues no destaca per tenir una gran importància en el setge de 1714, però si que ho fa per la condemna que va rebre i per com va ser torturat, per això se’l pot considerar com el màrtir de Catalunya i és el que permet que tingui dos monuments que fan referència a aquest fet. Un el podem trobar a Pla de Palau a Barcelona (el bust del seu cap) i l’altre a Sant Hilari de Sacalm. El general Morgues decideix entrar a formar part dels vigatans quan Catalunya va ser invadida pels francesos ja que esta fart d’aquestes invasions. Això li causa un fort sentiment antifrancés que és el que el farà decantar-se pel bàndol de Carles III quan Felip V sigui nomenat rei d’Espanya. A inicis de 1707 va ser nomenat governador de Castellciutat i la seva missió era controlar l’entrada dels francesos per la zona de la Seu d’Urgell, però hi ha un fet que ho canviarà tot. El 1711 Carles III passa a ser emparador d’Àustria, fet que propicia el Tractat d’Utrecht de 1713, on anglesos, holandesos i austriacs trenquen l’aliança amb Catalunya ja que veuen que si Carles III controla Catalunya tindria tant o més poder que Felip V. Tot i aquest rèves, els catalans decideixen seguir lluitant contra els borbons, però Moragues el 1713 cedeix Castellciutat als borbons. Finalment arriba al setge de Barcelona. Un cop va acabar la Guerra es va retirar amb la família, però va ser recalamat pel capità general a Barcelona. Tot i els intents per fugir no ho va aconseguir i el 25 de març de 1715 va ser jutjat, torturat i mort de manera infame. Se’l va descalçar. el van vestir amb camisa de penitent i va ser arrossegat per un cavall pels carrers de Barcelona fins arribar a Pla de Palau on va ser penjat i esquertarat. El cap de Moragues va ser posat en una gàbia de ferro que es va penjar a Portal de Mar i no va ser retirat fins el 1725 tot i les peticions de la víuda perque es retirés. I és precisament això el que es pot veure en el monument de Sant Hilari de Sacalm.

monument a Moragues

Monument a Moragues

No només veurem les virtuts dels generals sinó que també passarem per esecanris molt significatius pel 1714 i que al llarg dels anys han tingut varis usos com ara el parc de la Ciutadella, el Born o bé el Fossar de les Moreres.

En el Born recentment s’ha obert el públic les restes que es van torbar en el que era l’antic mercat i s’ha fet el que es diu el Centre Cultural del Born. En aquest centre cultural podem com era el Born en el 1714 i els efectes que va tenir la guerra del 1714 en la ciutat de Barcelona ja que hi podem veure, entre altres coses restes de bombes. També cal dir que el Born va patir canvis deguta a la construcció de la Ciutadella un cop va finalitzar la guerra i a més a la plaça del Bornet (actualment no existeix) és el lloc on consta que Villarroel va ser ferit

el born

Restes del Born al BCC

Un altre punt important de la ruta i que també es troba al Born, és el Fossar de les Moreres que es va utilitzar com a fossar comú. Cal dir que el fossar anteriormente havia sigut el cementiri de Santa Maria del Mar. L’antic cementiri es va utilitzar per enterrar els soldats. Però el 1775 el bisbe Climent inagura el cementiri del Poble Nou com a primer cementiri extramurs i d’aquesta manera s’eliminen els cementiris de la ciutat. Al ser destruit el cementiri del Poble Nou en les guerres napoleóniques, el fossar es va seguir utilitzant com a tal fins el 1819 que es decidir empedrar. Això va fer que quedes en el oblit fins el 1966. Porciles volia fer un projecte que consistia en destruir el pont que unia Santa Maria del Mar amb Pla de Palau i fer una plaça, però no es va dur a terme. El 1978 Òmium Cultural val que la plaça es transformi en un lloc per conmemorar la mémoria del 1714. Aleshores el 1981 l’ajuntament de Barcelona fa un pla per rehabilitar el barri de la Ribera i també accepta la proposta d’Òmium Cultural a més de voler recuperar el pont de Santa Maria del Mar. Aquest projecte al final no es fa i el 1989 es decideix fer el projecte de Carme Fiol que consiteix en fer una plaça de totxana vermella i rehabilitar les cases del voltant i és el que es pot veure acutlament. En el 2001 es construeix el memorial de guerra de 1714 i es transforma en el lloc on es commemora la Diada Nacional de Catalunya. El memorial consta d’un pebeter on hi ha na flama eterna ja que mai s’apaga i commemora els morts de 1714.

Fossar_de_les_moreres4

El Fossar de les Moreres

Per últim només ens queda el Parc del Ciutadella, però antigament va ser una gran fortalesa creada després del 1714 per evitar que tornés a haver-hi conflictes a la ciutat. Per tant era un edifici miltar que tenia una doble funció, defensa la ciutat de l’enemic extrior com d’ella mateixa. El projecte va ser ideat per  Joris Prosper Van Varboom que era una gran enginyer militar. Per dur a terme la seva construcció es va destruir part del barri de la Ribera ja que el conjunt estava rodejat per una gran esplanada. Es van enderrocar 38 carrers i els habitants van ser traslladats al Barri de la Barceloneta el 1753. L’ajuntament va demanar l’enderroc de la Ciutadella el 1794, però no es va dur a terme fins el 1868 quan té lloc el que es coneix amb el nom de la gloriosa. L’enderroc s’allarga fins el 1878 i es van consevar alguns edificis com la capella, el Palau del Governador i l’Arsenal que en el 1888 va ser el Palau Reial i des del 1979 és el Parlament de Catalunya. El projecte iniciat el 1872 es modifica el 1888 arrel de l’exposició Universal que és el que es pot veure acutalment, però sense algun del edificis que s’hi van instal·lar. Tot i així encara es conserva el Museu Martorell i el Castell dels Tres Dragons, fet per Doménech i  Muntaner que actualment és un dels pilars del Museu de Ciéncia Natural. Un cop finalitza l’expo es construiex el zoo de Barcelona i s’inagura el 1892. Però la Ciutadella destaca per la font de la Cascada feta per Fontsere i va comptar amb l’ajuda de Gaduí.

 

300px-Castell_Tres_Dragons

Castell dels Tres Dragons

ciutadellaCascada i llac central del Parc de la Ciutadella

 

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s