Repte 2014: exercici artístic

.
Aquest any m’he proposat caminar. Tots aquells que em coneixen saben que no sóc gaire esportista i que l’exercici físic diguem que el puc procastinar de manera perpètua.

Però aquest any m’hi poso! I m’he inventat una de les millor maneres de fer-ho i sense sortir de Barcelona: caminar acompanyada de grans artistes i obres d’art. Com? Parlo d’una iniciativa pionera al món: el Circuit d’Art Contemporani proposat per Art Barcelona, la primera associació de galeries d’art contemporani que es va crear a Espanya durant els anys 90.

A partir d’un element urbà, un pal de 2,53m d’alçària, ubicat al davant de les galeries, els museus, les fundacions i els centres d’art contemporani, pots identificar els espais culturals que formen part del circuit i que estan compromesos amb la creació actual. Els pals els trobareu de dos colors: els roses, que identifiquen a galeries, i els blaus, que identifiquen a museus o fundacions. A més a més, tot molt tecnològic: han incorporat un sistema wireless i un codi QR que et porta directament al web per a trobar més informació sobre la galeria o institució.

Pals distintius Ruta Art contemporani

Pregunta de Trívial… Qui ha dissenyat aquests pals?

I com que careixo de tot tipus d’ordre material, vaig aprofitar per afrontar dos dels altres reptes del 2014 i  vaig ser, per un cop a la vida, ordenada i vaig fer-li cas al mapa.

Spot 1: Galeria Joan Prats
Oberta des del 1976, vaig poder descobrir  a l’artista Fernando Prats i la seva obra Todesfuge. Un projecte que inclou obres en diversos formats, vídeo, instal·lació, fotografia, paper… Que remeten al poema de Paul Celan Todesfuge (La Fuga de la Mort). Fernando Prats construeix aquest relat a partir dels cels d’Auschwitz, l’esdevingut a la Nit dels vidres trencats, la pluja, el fum i la llet, com a símbol de l’aliment matern que apareix a la imatge de la “negra llet de l’alba” (Schwarze Milch der Frühe), amb la que comença el poema, i que situa la paradoxa en la matriu de la creació.

Spot 2: Galeria Senda
Vaig tenir la sort de poder gaudir de l’exposició individual de l’artista James Clar abans que finalitzés.  Una mostra d’escultures i videoinstal·lacions on la llum és la matèria prima que evoca la inmaterialitat de l’espai a través de la creació d’efectes òptics i de la manipulació de les noves tecnologies. Clar investiga sobre els efectes de les noves tecnologies i els seus processos de producció a la nostra percepció de la cultura i la identitat. Com molt bé diu, la tecnologia permet noves formes de comunicació però també en limita d’altres. El tema central de la seva obra es basa en els efectes modulats i les alteracions de les nostres percepcions.

A més, si seguiu la galeria i cliqueu “M’agrada” a la seva pàgina de Facebook us regalaran catàlegs d’exposicions passades. A mi em van donar: Valérie Favre, Roger Ballen i Susana Solano, artistes que desconeixia i que passaran a formar part dels meus referents artístic, especialment l’obra fotogràfica de Roger Ballen.

Spot 3: La Taché Gallery
En puntas de Javier Pérez (fins el 28 de febrer de 2014)
L’obra està formada per una projecció i una escultura. No us dic res més, gaudiu de la meravellosa metàfora de la dansa per explicar el dolor i el sacrifici que comporta el camí cap a la perfecció.

Spot 4: Galeria Carles Taché
Sota el títol Tot és possible, vaig arribar al número 4 del circuit. A la Galeria Carles Taché em vaig trobar amb uns acrílics sobre fusta, majoritàriament, de petit format, obra de Vicens Viaplana.
“Així, en els càlids mesos d’estiu i instal·lat al Montseny, Viaplana  va agafar els pinzells amb la idea vacacional de no fer res. Aquest gest, no obstant, el portà accidentalment a perdre´s per molts camins”.

Qui s’apunta a perdre’s per la galeria?

Spot 5: Galeria Toni Tàpies
Des del 2013 la galeria ha encarat una nova direcció i centra les seves activitats en la gestió artística i comercial d’Antoni Tàpies.

Aquest 2014 la galeria celebra 20 anys dedicats a donar a conèixer artistes contemporanis reconeguts internacionalment i joves creadors emergents, i ho volen celebrar a través de cicles expositius puntuals.
En el primer que van fer van presentar un diàleg simbòlic entre l’amor i l’odi: Maldito corazón de Susy Gómez y Trinity site 8 de Jeff Brows. Tristesa, dolor, passió, destrucció i creació, lletjor i bellesa és el que vaig sentir mentre em passejava entre aquestes obres d’art.

Spot 6: Galeria Eude
Fins el 15 de març podeu gaudir dels dibuixos i gravats de Víctor Mira.
Una exposició conjunta amb la Galeria Ignacio de Lassaleta, N2 Galería i la pròpia galeria Eude per a retre homenatge a l’artista al complir-se 10 anys de la seva mort.

Spot 7: Galeria Balaguer
Observo que aquesta galeria no està a peu de carrer, penso en si trucar o no el timbre (sempre fa aquella mena de respecte entrar a un lloc només a mirar). Sort que vaig deixar les manies a una banda. Vaig descobrir-hi a un gran artista, en Lluís Vilà, i a un interessantíssim director de galeria: en Fidel Balaguer.

A l’exposció Absolut II ens dónen a conèixer a un artista polièdric que treballava amb el blanc i el negre, l’escultura, la pintura, el dibuix, les instal·lació… Absolut II recull les peces més representatives de dues de les últimes sèries de l’artista banyolí Lluís Vilà: Absolut (2009) i Nautes (2006-2009).

El concepte absolut va marcar les últimes creacions de l’artista, ell l’entenia com a un concepte bicèfal: principi i fi, construcció i destrucció. Segons Lluís Vilà, ell feia undripping* despintava les seves obres amb aire a pressió o aigua fins que pràcticament desapareixien. Una de les frases amb les que em vaig quedar al llarg del recorregut expositiu és amb aquesta: “Si no m’aturo, el resultat seria el blanc inicial…”
* Oposat a Jackson Pollock i el seu dripping: tècnica pictòrica basada en el goteig de pintura.

Frase artista VilàL’altre sèrie, Nautes o els navegants de Lluís Vilà, són personatges que s’enfronten al desconegut, llançats per a una espècie de consciència i inconsciència d’una curiositat sense límits. Aquests personatges no tenen rostre, són anònims. És amb el misteri on també comença l’art i les preguntes.

Acabada la visita, al darrera de la taula d’oficina hi conec, com ja us he comentat, al seu director. Jo m’hi atanso amb la intenció d’explicar-li que estic fent aquesta ruta i ens posem a parlar. M’explica en què consisteix la seva feina, que la idea de la ruta va sortir de la mateixa associació de galeristes, que la unió fa la força i que és una iniciativa pionera al món.

La veritat és que em sembla un projecte interessantíssim, sobretot per a les sinèrgies que s’han creat i es crearan entre tots els agents culturals. Una ruta que ensenya i dóna a conèixer al públic la seva oferta artística de manera accessible, fàcil i ràpida. Tots al mateix nivell, tots igual d’importants, tots oberts a rebre les visites tant d’habitants com de turistes.

Ah, també li vaig preguntar quin era el seu criteri per a escullir els seus artistes, interessant resposta… Això queda off the record. Gràcies Fidel!

I amb l’objectiu de no fer un espectacle al mig del carrer Consell de Cent, degut a un mareig típic del síndrome de Stendhal, em vaig aturar. Vaig obrir el mapa i vaig decidir que les 30 institucions restants les aniria degustant a poc a poc, setmana a setmana, per així gaudir de l’art, i dels artistes, tal i com es mereixen.

Si algú s’anima i es vol apuntar a seguir amb la ruta que m’avisi. Quan més serem, més km i art farem!

* Per cert, qui hagi respost Josep Maria Civit a la pregunta referent al creador dels pals identificatius de la ruta,  ha encertat! Qui no, doncs ha guanyat en coneixement cultural!

Fins la propera!

Aquí podeu localitzar on son les galeries: http://www.spotsuite.com/ruta/circuit_dart_contemporani

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s