Santa Eularia gloriosa

Ara que comencen les festes de la Mercè, és moment de recordar l’altra patrona de la ciutat: Santa Eulàlia, que fins el s.XVII va ser la patrona de la ciutat de Barcelona. De fet, les cròniques dels esdeveniments bèl·lics del 1714 ens parlen encara de la fe que els ciutadans li tenien en forma de pendó, concretament del pendó de santa Eulàlia, que s’invocava quan al ciutat corria perill. Al voltant d’aquesta bandera es va produir un dels darrers i desesperats contraatacs que reuní les delmades forces que encara resistien per mirar de recuperar el baluard de Sant Pere, un esforç heroic que al capdavall va estavellar-se contra la superioritat numèrica dels exèrcits borbònics.

Però qui era aquesta Santa Eulàlia? La llegenda ens la situa com una noieta de tretze anys, professadora d’una fe cristiana inamovible i amb alguns miracles en el seu historial. Sent com era de Sarrià, va complir amb tots els requisits per a ser màrtir local, ja que en negar-se a abjurar de la seva fe va ser brutalment torturada pels romans. Encara a ciutat vella podem trobar una petita capella dedicada a la santa a la part de dalt de la Baixada de Santa Eulàlia, una baixada per on, segons explica la llegenda, van tirar a la jove dins d’un bidó ple de clau i vidres. Es clar que aquest només va ser un dels turments que va rebre la piadosa noieta, ja que per cada un dels seus 13 anyets, el pèrfid procònsol Dacià va empescar-se una tortura; així la noia va ser cremada amb oli, amb calç viva, la tancaren en una habitació plena de puces, li tallaren els pits i així seguiren fins que la van crucificar nua en una creu en forma d’aspa. Per fortuna la divina providència va intervenir i li va fer créixer al cabell per tal de tapar-li les vergonyes.

Baixada de Santa Eulàlia amb la capelleta. Foto Pere López / Wikipedia.

Amb tots aquests antecedents (molts semblants d’altra banda a la llegenda de Santa Eulàlia de Mèrida) és comprensible que els barcelonins la declaressin patrona de la ciutat. L’any 877 es van descobrir les despulles de la santa al lloc que avui ocupa Santa Maria del Mar i les van traslladar fins a la catedral on foren depositades i on encara les podem trobar tot i les múltiples transformacions que ha sofert el recinte. Els goigs de Santa Eulàlia reflecteixen la devoció que tenien els barcelonins per la seva patrona, especialment en els seus versicles més coneguts:

¡Santa Eularia gloriosa,
Vetllau pels barcelonins!

Però l’any 1687 la Verge de la Mercè va fer mèrits quan, després de les oportunes imprecacions, va aturar una plaga de llagostes que amenaçaven els camps i, per tant, la supervivència de la ciutat. Santa Eulàlia encara conserva, però, un cert pes en l’imaginari de la ciutat, ja sigui per l’abans mencionat pendó de Santa Eulàlia, la baixada que porta el seu nom o el més conegut: les tretze oques que hi ha al claustre de la catedral en record dels tretze anys i els tretze martiris de la la jove.

 Les supersticions diuen que la mala costum que té de ploure durant les festes de la Mercè son degudes a les llàgrimes de Santa Eulàlia, que plora per la desafecció soferta per part dels ciutadans d’aquest urbs que, avui, comença les festes en honor a la Verge de la Mercè.

Cripta de Santa Eulàlia a la Catedral. Bernard Gagnon / Wikipedia

Advertisements

Ruta Mededebebe de bodegues de barri.

Captura de pantalla 2013-09-04 a les 18.10.24

Si hi ha un moviment que mereix  la nostra total admiració, respecte i adhesió, aquest és el Moviment de Defensa de les Bodegues de Barri (MeDeDeBeBé),una organització centrada a donar a conèixer el llegat dels actuals bodeguers de barrique, atrinxerats rere les seves barres venerables, resisteixen la invasió del disseny, la modernitat mal entesa, el turisme i la despersonalització general de la ciutat Comtal.

Les seves premisses són clares a l’hora d’admetre un establiment en el selecte club de les bodegues de barri: ha de ser un establiment de compra i consum de begudes espirituoses, amb una certa solera històrica que s’ha de reflectir en certs elements del mobiliari com les neveres amb portes de fusta i tiradors metàlics o les botes penjades amb la denominació i el preu del vi escrits amb guix. La barra hauria de ser de marbre, però per qüestions pragmàtiques s’accepta la fòrmica (mai, però l’alumini). En l’apartat gastronòmico-gourmet és important que ofereixin vermut de la casa, tapes tipus seitó, cap i pota, berberetxos o anxoves amb salsa casolana. No es demana comprometre la higiene, però una certa pàtina de solera històrica s’agraeix. No cal dir que tot plegat exclou bona part dels establiments de Barcelona orientats al vil servilisme turístic.

Ara, els del Moviment s’han decidit a utilitzar la plataforma de Spotsuite, i han creta la ‘Ruta MeDeDeBeBé de bodegues de Barri’ que ens permet no tant fer ruta per totes les bodegues proposades (n’hi ha  46 i seria contraproduent per a la salut mirar de fer-les totes), sinó per localitzar mitjançant la app Spotsuite quines son els establiments que queden més a la vora de la teva ubicació geogràfica i procedir a fer el got i la tapeta.

I per acabar de fer-vos una idea de quin peu calcen els admirats nois del MeDeDeBeBé, juntament amb els seus còmplices de En Ocasiones Veo Bares, han creat el el FLEA (Frente de Liberación de Enanitos Alcohólicos), una Croada que tindrà lloc el proper dia 28 de setembre per tal d’alliberar els enanitus que, degut a certs comportaments reprobables de la Blancaneus, s’han perdut (físcament i anímicament) per diverses bodegues i cal anar-los a rescatar. Per això convoquen a tothom a formar equips de sis eprsones per tal de perpetrar aquesta acció etilico-caritativa. Més informació a les webs dels dos moviments integrants de la croada.

Bodega