VIsita a la basílica de Santa Maria del Pi

Fa uns dies vam tenir l’honor d’assistir a la inauguració de les rutes guiades que es fan per l’interior de la basílica del Pí de Barcelona. Com a barcelonins sempre hem tingut la impressió que aquest temple quedava una mica eclipsat per la propera catedral i per les elegants línies de Santa María del Mar, però el cert és que la del Pí constitueix un excel·lent mostra del gòtic català i descobrir-ne els seus interiors és una experiència molt recomanable, especialment amb l’enfoc que s’en fa des de la la gent d’Ad Sentia, una iniciativa formada per gent vinculada a aquesta església i a la historia de l’art que té com a objectiu final recaptar diners per tal de restaurar el campanar.

La visita no passa per la típica successió de fets arquitectònics i històrics, sinó que ens presenta el temple com un espai de recolliment on les impressions sensorials tenen gran importància a la hora d’establir el ritual cristià. Després, una visita per les dependències privades ens permet descobrir alguns detalls i racons tancats al public força sorprenents. A nosaltres ens va intrigar bastant la vanitas de la rectoria, però aquest és un misteri que mirarem de resaldre més endavant.

El punt culminant de la visita, però, és la pujada al campanar –cal estar en una forma física raonable–, on pis a pis s’ens va desgranant la historia i les llegendes que envolten l’edifici per acabar a la zona de les campanes on l’Antònia ens recorda el toc del somatent que avisà la població del l’atac final el setembre de 1714. Però el darrer tram, i no farem spoilers, és el més espectacular, encara que si diem que la vista és espectacular tothom podrà entendre per on va la cosa.

Advertisements

Els Generals de 1714: Casanova, Moragues i Villarroel

diada11s

En aquesta ruta el que es proposa es veure i saber el que va passar el 1714, però fugint una mica del discurs convencional. És diferent ja que es presenta el 1714, però des dels fets més rellevants que van envoltar las grans generals del 1714 i això ens permet veure un altre punt de la história i al mateix temps coneixér millor els personatges que envolten el setge de Barcelona de 1714.

El primer dels generals que veurem serà Rafael de Casanova, per la importància de la seva figura i per tot el que l’envolta. De Rafael Casanova cal dir que es diuen moltes coses d’ell que no són del tot certes i és un personatge que s’ha mitificat massa. Un dels primers mites que cal desfer és que Rafael de Casanova no va morir defensant la ciutat de Barcelona, de fet només va ser ferit i això va fer que no estiguis present en la fase final del setge. El que si que és cert és que va el possible per salvar la ciutdania i per això un cop ferit va firmar la capitualicio de la ciutat, tot i que no va servir de gaire. El fet de que en el moment de ser ferit es retirés i no seguis lluitant va ser el que va permetre que se’l titllés de covard i traidor ja que tampoc va rebre una gran condemna per enfrentar-se a Felip V, cosa que Moragues no va poder evitar i això que no tenia el mateix carrec que Casanova.Tot i això a Casanova se’l considera el gran herori del setge de Barcelona de 1714 i de fet és un dels grans símbols del catalanisme. Però també cal saber que des del nacionalisme espanyol s’ha itentant dir que no era català sinó que era espanyol, per les paraules que va pronunciar quan defensava la ciutat de Barcelona: “Por nosotros y toda la nación española”. Realment no era ni català ni espanyol ja que les realitats nacionals, tal i com els entenem aviu en dia no van sorgir fins el segle XIX. Però com he dit Casaova és la gran fuigura del catalanisme i ara té més importància que mai, però en aquest blog i amb la ruta, veurem que també en podem tenir d’altres com  Moragues o Villarroel, dos grans generals del 1714, una mica desconeguts.

098_Monument_a_Rafael_de_Casanova,_ronda_de_Sant_Pere

Monument a Rafael de Casonava i és on es conmemora cada 11 de setembre

D’ells dos el que es coneix més és Villarroel, no només perque hi ha un carrer que es diu així, sinó perque gràcies al llibre de Victus d’Albert Sanchez Piñol, hem pogut lo important que va ser pel setge de Barcelona. Malauradament no hi ha cap monument per conmemorar la seva figrua, però si que a prop d’on es produir la última batalla on ell va lluitar hi ha el  Centre Cultural del Born. Villarroel no era català, sinó que era gallec i abans de’entrar a formar part de l’exèrcit austriacista havia estat a els tropes de Felip V, però al 1710 es posar a les ordres de Carles III. Tot i estar-hi poc temps va poder organitzar la defensa de la ciutat fins que va ser ferit, igual que Casanova. Aleshores es convoca un Consell de Guerra amb els consellers, per saber que fan i es partidari de capitular per no perjudicar als habitants de la ciutat, però Casanova i d’alters s’oposen i aleshores Villarroel decideix dimitir. Però l’11 de setembre té lloc un fort atac de les tropes borbóniques, que és el que fa replentajar-se de nou la proposta de la capitulació. Finalment es porta  terme, pensant que no hi haurà represalies, però els 25 caps més importants van ser empresonats. A Villarroel el van dur al Castell d’Alacant iel 1715 a la Corunya i finalment a Segovia on va morir. De els tres el que més va patir i que podria arribar a ser el màrtir de Catalunya, és: Moragues.

villaroel

Gravat del General Villarroel

Moragues no destaca per tenir una gran importància en el setge de 1714, però si que ho fa per la condemna que va rebre i per com va ser torturat, per això se’l pot considerar com el màrtir de Catalunya i és el que permet que tingui dos monuments que fan referència a aquest fet. Un el podem trobar a Pla de Palau a Barcelona (el bust del seu cap) i l’altre a Sant Hilari de Sacalm. El general Morgues decideix entrar a formar part dels vigatans quan Catalunya va ser invadida pels francesos ja que esta fart d’aquestes invasions. Això li causa un fort sentiment antifrancés que és el que el farà decantar-se pel bàndol de Carles III quan Felip V sigui nomenat rei d’Espanya. A inicis de 1707 va ser nomenat governador de Castellciutat i la seva missió era controlar l’entrada dels francesos per la zona de la Seu d’Urgell, però hi ha un fet que ho canviarà tot. El 1711 Carles III passa a ser emparador d’Àustria, fet que propicia el Tractat d’Utrecht de 1713, on anglesos, holandesos i austriacs trenquen l’aliança amb Catalunya ja que veuen que si Carles III controla Catalunya tindria tant o més poder que Felip V. Tot i aquest rèves, els catalans decideixen seguir lluitant contra els borbons, però Moragues el 1713 cedeix Castellciutat als borbons. Finalment arriba al setge de Barcelona. Un cop va acabar la Guerra es va retirar amb la família, però va ser recalamat pel capità general a Barcelona. Tot i els intents per fugir no ho va aconseguir i el 25 de març de 1715 va ser jutjat, torturat i mort de manera infame. Se’l va descalçar. el van vestir amb camisa de penitent i va ser arrossegat per un cavall pels carrers de Barcelona fins arribar a Pla de Palau on va ser penjat i esquertarat. El cap de Moragues va ser posat en una gàbia de ferro que es va penjar a Portal de Mar i no va ser retirat fins el 1725 tot i les peticions de la víuda perque es retirés. I és precisament això el que es pot veure en el monument de Sant Hilari de Sacalm.

monument a Moragues

Monument a Moragues

No només veurem les virtuts dels generals sinó que també passarem per esecanris molt significatius pel 1714 i que al llarg dels anys han tingut varis usos com ara el parc de la Ciutadella, el Born o bé el Fossar de les Moreres.

En el Born recentment s’ha obert el públic les restes que es van torbar en el que era l’antic mercat i s’ha fet el que es diu el Centre Cultural del Born. En aquest centre cultural podem com era el Born en el 1714 i els efectes que va tenir la guerra del 1714 en la ciutat de Barcelona ja que hi podem veure, entre altres coses restes de bombes. També cal dir que el Born va patir canvis deguta a la construcció de la Ciutadella un cop va finalitzar la guerra i a més a la plaça del Bornet (actualment no existeix) és el lloc on consta que Villarroel va ser ferit

el born

Restes del Born al BCC

Un altre punt important de la ruta i que també es troba al Born, és el Fossar de les Moreres que es va utilitzar com a fossar comú. Cal dir que el fossar anteriormente havia sigut el cementiri de Santa Maria del Mar. L’antic cementiri es va utilitzar per enterrar els soldats. Però el 1775 el bisbe Climent inagura el cementiri del Poble Nou com a primer cementiri extramurs i d’aquesta manera s’eliminen els cementiris de la ciutat. Al ser destruit el cementiri del Poble Nou en les guerres napoleóniques, el fossar es va seguir utilitzant com a tal fins el 1819 que es decidir empedrar. Això va fer que quedes en el oblit fins el 1966. Porciles volia fer un projecte que consistia en destruir el pont que unia Santa Maria del Mar amb Pla de Palau i fer una plaça, però no es va dur a terme. El 1978 Òmium Cultural val que la plaça es transformi en un lloc per conmemorar la mémoria del 1714. Aleshores el 1981 l’ajuntament de Barcelona fa un pla per rehabilitar el barri de la Ribera i també accepta la proposta d’Òmium Cultural a més de voler recuperar el pont de Santa Maria del Mar. Aquest projecte al final no es fa i el 1989 es decideix fer el projecte de Carme Fiol que consiteix en fer una plaça de totxana vermella i rehabilitar les cases del voltant i és el que es pot veure acutlament. En el 2001 es construeix el memorial de guerra de 1714 i es transforma en el lloc on es commemora la Diada Nacional de Catalunya. El memorial consta d’un pebeter on hi ha na flama eterna ja que mai s’apaga i commemora els morts de 1714.

Fossar_de_les_moreres4

El Fossar de les Moreres

Per últim només ens queda el Parc del Ciutadella, però antigament va ser una gran fortalesa creada després del 1714 per evitar que tornés a haver-hi conflictes a la ciutat. Per tant era un edifici miltar que tenia una doble funció, defensa la ciutat de l’enemic extrior com d’ella mateixa. El projecte va ser ideat per  Joris Prosper Van Varboom que era una gran enginyer militar. Per dur a terme la seva construcció es va destruir part del barri de la Ribera ja que el conjunt estava rodejat per una gran esplanada. Es van enderrocar 38 carrers i els habitants van ser traslladats al Barri de la Barceloneta el 1753. L’ajuntament va demanar l’enderroc de la Ciutadella el 1794, però no es va dur a terme fins el 1868 quan té lloc el que es coneix amb el nom de la gloriosa. L’enderroc s’allarga fins el 1878 i es van consevar alguns edificis com la capella, el Palau del Governador i l’Arsenal que en el 1888 va ser el Palau Reial i des del 1979 és el Parlament de Catalunya. El projecte iniciat el 1872 es modifica el 1888 arrel de l’exposició Universal que és el que es pot veure acutalment, però sense algun del edificis que s’hi van instal·lar. Tot i així encara es conserva el Museu Martorell i el Castell dels Tres Dragons, fet per Doménech i  Muntaner que actualment és un dels pilars del Museu de Ciéncia Natural. Un cop finalitza l’expo es construiex el zoo de Barcelona i s’inagura el 1892. Però la Ciutadella destaca per la font de la Cascada feta per Fontsere i va comptar amb l’ajuda de Gaduí.

 

300px-Castell_Tres_Dragons

Castell dels Tres Dragons

ciutadellaCascada i llac central del Parc de la Ciutadella

 

Petites Grans Llibreries

Imagen

Contra tot pronòstic el panorama de les llibreries barcelonines s’està enriquint amb noves ofertes que aporten un nou sentit al terme ‘llibrera de barri’. Després d’uns anys en els que la pressió immobiliària ha desplaçat o extingit algunes de les llibreries més emblemàtiques de la ciutat com la Catalonia o la Canuda, un cert nombre d’iniciatives han vingut a ocupar l’espai deixat per aquestes baixes i que no omplen les llibreries dels grans grups, és a dir, FNAC, Casa del Llibre i demés patums.

Aquests establiments tenen certs trets en comú que els diferencien en part de la concepció tradicional de la llibrera, ja que sabent-se Davids en un mercat reduït, tocat per la crisis i regentat per Goliats, han hagut d’esmolar la imaginació per fer-se un lloc. Així, moltes d’aquestes iniciatives s’han instal·lat en barris allunyats de la tradicional oferta llibrera de la ciutat, i per tal d’atraure els lectors del seus entorns es converteixen en espais de dinamització social i cultural que acullen les tradicionals presentacions i exposicions, però també clubs de lectura, tallers i espais de debat i reflexió. Les seves lleixes sovint acullen alguna mena d’especialització, com les temàtiques històriques i socials de la Memòria, el llibre il·lustrat infantil i juvenil d’Abracadabra o el pensament crític de l’Espai Contrabanda. Menció especial es mereix la vila de Gràcia que concentre trenta llibreries als seus carrers i s’ha autoproclamat la ‘Vila dels llibres‘, una selecció d’establiments tant petits i especialitzats que, com diuen ells mateixos, més que competir es complementen.

En aquelles altres llibreries que no opten per una temàtica específica, la seva arma és una selecció acurada i molt mimada dels volums que poblen les seves lleixes i, degut al excepcional fet que són llibreters que fins i tot llegeixen els seus llibres, permeten una atenció al lector molt acurada en formà de comentaris i recomanacions. La idea és que la llibreria sigui “molt més que un botiga de llibres” i que la qualitat primi per sobre la quantitat.

Sovint darrera aquestes iniciatives hi ha un o dos (o més) promotors que es caracteritzen per ser devots dels llibres i que ho aposten tot per tirant endavant un projecte que es nodreix de la seva passió. Alguns provenen de l’ensulsiada d’altres llibreries o venen d’editorials i altres àmbits del món del llibre, però tots aposten per la seva creativitat a la hora de promocionar el seu espai a les xarxes socials i cercar la seva quota d’originalitat amb propostes com l’emprovador de llibres de No Llegiu (uns sofàs al mig de l’establiment on fer un tastet de els obres) o l’aposta pel català de la Impossible.

Tot plegat coincideix amb una eclosió d’editorials petites que, tant en català com en castellà, han aportat un panorama independent i molt creatiu a l’espai deixat per la fagocitació o ingestió de bona part de les editorials mitjanes als estomacs dels grups gegants. Si a això hi sumem la presència d’una nova generació d’escriptors en llengua catalana (sovint apostes d’aquestes petites grans editorials), tenim un panorama que fa que aquest Sant Jordi pugui ser el més interessant dels darrers anys per a aquells lectors que no cerquen el best-seller de torn.

Podeu descobrir la nostra ruta per algunes de les Petites Grans Llibreries de la ciutat en aquesta ruta Spotsuite.

Feliç Sant Jordi 2014

 

 

Barcelona vintage

Tienda de la ruta Spotsuite Ropa vintage en BCN

Lullaby en Riera Baixa

Aprovechando que se acerca la próxima edición del Lost&Found market, queremos dar a conocer la ruta “ropa vintage en BCN” que viene a unirse a los itinerarios alternativos que ofrecemos para recorrer la ciudad y sus tiendas.

Es notorio que la manera cómo nos vestimos, además de las eminentes razones prácticas, tiene un montón de derivadas sociales y culturales que van desde el gusto colectivo denominado ‘moda’ hasta la afirmación de la propia identidad. Lo saben las marcas de ropa y sus responsables de marketing que se esfuerzan en activar nuestro resortes de identificación grupal, algo a lo que casi ninguno de nosotros es inmune. Pero pese a todo, y exceptuando algunos fanáticos, pocos son los que se entregan a una única marca para vestir su existencia, sino que la cosa pasa por un compendio variable y cambiante de referentes.

Una de las opciones que complementan el ecosistema de las marcas comerciales es la ropa de segunda mano, que a su vez constituye una declaración de principios estéticos para los usuarios de dicha ropa. Claro que si nos ponemos fashion, quizás deberíamos hablar mejor de ropa vintage, ya que el uso de esta etiqueta nos denota una cierta filosofía existencial en la adquisición de prendas utilizadas, mas allá de las evidentes ventajas económicas. Para que nos entendamos: no es lo mismo una tienda de complementos 60’s que una tienda de Humana.

En ciudades como Londres existen vastos, conocidos y frecuentados mercados de ropa de segunda mano y es una opción habitual combinar piezas usadas con ropa nueva, pero hasta hace poco en Barcelona la ropa usada era una opción socialmente poco aceptada. Pero por fortuna las cosas están cambiando y tras la llegada de algunos pioneros como la gente de Holalá Ibiza o los militantes de Lullaby, cada vez son mas los establecimientos que en diferentes variantes nos ofrecen ropa de segunda mano seleccionada y cuidada.

Por todo ello y para poder descubrir algunos de estos lugares Spotsuite ofrece la ruta ‘Ropa vintage en BCN’ que nos permite explorar algunos de los buques insignia de esta tendencia en la ciudad.

Flamingo Vintage en Tallers

Flamingo Vintage en Tallers

Tots els noms de Barcelona

David Izquierdo. 324.cat

Barcelona ha tingut diversos nom al llarg de la seva historia: des dels pobladors ibers fins als fundadors romans, des dels exèrcits àrabs fins als guerrers francs, tots han anomenat la ciutat a la seva manera: Barkeno, Barcino, Madinat Barshiluna, Barchinona…

Tots els noms de Barcelona és una novel·la escrita pel periodista David Izquierdo, un llibre que ens endinsa a la historia de la ciutat a partir d’un misteriós i macabre descobriment arqueològic fet al Puig de l’Àguila (més conegut avui en dia com a Tibidabo). Un misteri que ve del passat i que portarà a un grup de personatges a recórrer les diferents èpoques que ha viscut la ciutat sota l’amenaça d’aquells que no volen que es descobreixi el secret que s’hi amaga.

Ara, amb aquest ruta Spotsuite, podem resseguir alguns dels escenaris que recorre la novel·la i entendrem la passió que David Izquierdo té per la història de la ciutat i com ha traslladat el seu coneixement a les pàgines del llibre per establir un interessantíssim diàleg entre ficció i realitat. Tant llegint el llibre com realitzant la ruta, descobrirem alguns racons i detalls sorprenents de la ciutat, sovint desconeguts per la majoria de barcelonins.

Una excel·lent manera de recordar el llibre per aquells que l’han llegit i un bon motiu per despertar al curiositat dels que encara no ho han fet.

Ruta efímera de collages

 

Nos encontramos con Christina Schultz, visual DJ y artista interactiva, dentro del edificio de Gustavo Gili. Nos muestra uno de sus collages situado en la entrada del edificio. Es la primera vez que realiza un proyecto totalmente colaborativo, su objetivo es romper con los circuitos del arte y aprender.

Su obra, You your wall and me, empezó en septiembre de 2013 a través de un proyecto abierto y participativo. Publicó en las redes sociales una convocatoria abierta a todo el mundo, personas y empresas privadas, dispuestas a ceder una de las paredes por su arte en forma de collage.

Spotsuite ChristinaSchultz

“Lo importante es el feeling”, nos cuenta Christina al preguntarle por su manera de escoger a los participantes. Y es que tras un proceso de selección, se entrevistó con los propietarios de las paredes y pactaron la temática. Christina estudió el feng shui de cada casa y aplicó los beneficios de la técnica oriental en sus muros.  Sus collages están llenos de objetos y simbología rica en matices. Los materiales que utiliza los recupera de antiguas imágenes suyas o sacadas de internet y ¡retocadas!, puntualiza.

Interviene en el espacio pero también su obra más allá de los muros ya que nos comenta que en ocasiones, después de su intervención artística, ha habido cambios en una área de la casa o en el local en general.

Se está planteando replicar este modelo a otras ciudades… ¿Cuál será la escogida?

Y ahora viene lo mejor: la ruta se puede hacer por libre a través de la aplicación Spotsuite o de la mano de la artista. Christina nos ha propuesto que todos los lectores y seguidores de Spotsuite pueden disfrutar de una ruta guiada por ella misma. ¡Todo un lujazo!

¿Quién se anima?

·Ver ruta en Spotsuite: http://spotsuite.com/ruta/you_your_wall_me

· Inscripciones: enviad un email a schultzen101@yahoo.de anotando vuestra disponibilidad.

Mientas, os dejamos con Christina trabajando:

Spotsuite ChristinaSchultz Spotsuite ChristinaSchultz Spotsuite ChristinaSchultz Spotsuite ChristinaSchultz Spotsuite ChristinaSchultz

Picasso i la Barcelona bohèmia

Picasso vist per Rusiñol

Picasso va forjar bona part de la seva fama a França, però aquella sòlida trajectòria artística va tenir els seus primers passos a la Barcelona del canvi de segle, una ciutat on l’adolescent Pablo Ruiz Picasso va arribar-hi el 1895 i, alternant diverses estades a Madrid i París, s’hi va estar fins el 1904, data en la que es traslladà definitivament a París.

A Barcelona, Picasso hi va trobar una ciutat en plena ebullició que s’expandia físicament absorbint els pobles de la plana i on les idees polítiques i estètiques corrien per tertúlies i cafès. Modernisme, catalanisme, impressionisme, wagnerisme i tants altres conceptes que el joveníssim Picasso va sentir, va viure i va contribuir a forjar en la seva ràpida evolució que va passar des de l’academicisme dels seus primers anys d’estudis a la Llotja, passant pel modernisme i fins a la etapa blava dels darrers mesos d’estada a Barcelona.

Però la ciutat va ser per Picasso la descoberta de la vida, del sexe, de l’amor i l’amistat. Algunes de les persones que va conèixer a les aules de la Llotja, als cafès o en algun dels estudis on va treballar van marcar-lo definitivament, gent com Manel Pallarès amb qui descobriria la vida nocturna i faria una mítica estada a Horta de Dant Joan; o Carles Casagemes amb qui realitzaria les primeres escapades a París i el suïcidi del qual va afectar profundament Picasso; o Jaume Sabartés, que anys després esdevindria el seu secretari personal i que seria la persona clau per a la fundació del Museu Picasso.

Amb aquest ruta Spotsuite podrem descobrir aquella Barcelona modernista que s’aplegava al voltant dels Quatre Gats i la seva santíssima Trinitat bohèmia formada per Casas, Rusiñol i Utrillo, aquella Barcelona de misèria i prostíbuls, aquella Barcelona que cercava el seu camí cap a la modernitat i que va marcar a Picasso fins al punt que anys més tard declararia que si París va ser la seva Universitat, Barcelona va ser la seva escola primaria.